divendres, 20 de gener de 2017

I ACTUALITZA QUE FA FORT!

Aprofitant aquesta època en què em costa menys que abans llegir, he pensat en publicar avui aquest post amb el primer llibre llegit el 2017 i anar-lo actualitzant a mesura que en llegeixo de nous. La idea tampoc és fer una referència de les novel·la però sí que em ve de gust deixar un comentari de l'empremta que m'ha deixat cadascuna d'elles.



1) SALVATGE, DE CHERYL STRAYED 

Aquest, m'ha tocat molt. Per dos motius principals, un que no el vull comentar aquí i que fàcilment qui el llegeixi i em conegui ho entendria però que potser per massa personal no em ve de gust explicar. L'altre és relacionat amb les circumstàncies en què el vaig comprar. No sabia molt bé de què anava quan el vaig triar, em va atreure la portada i el que en vaig llegir darrera i per impuls me'l vaig fer meu. El vaig deixar a la meva tieta sense haver-lo llegit abans i durant molt temps m'he penedit, ella com la mare de la prota estava malalta i jo li vaig passar aquest llibre pensant que les hores de l'hospital se li farien més ràpides. A més a més, també he de dir que he vist la pel·lícula basada en la novel·la abans de llegir-la però que aquest fet no ha aconseguit ni molt menys treure interès a la lectura. És un llibre molt fàcil de llegir, com una cervesa fresca un dia de sol i crec que aconsegueix que l'amor a la vida i a la senzillesa arreli en tots els cors lectors. Us la recomano rotundament.





2) MOSSÈN TRONXO, DE JOSEP MARIA BALLARÍN

Me'l van regalar perquè l'autor també era de la Quinta del Biberó com el meu avi, i el nom va sortir en una sobretaula.
Primer em va costar una mica entrar-hi, no pas per l'argument, que és entretingut i et treu la rialla moltes vegades, sinó per la gran quantitat d'expressions i vocabulari que no coneixia però que amb una mica de voluntat s'acaba fent entenedor. A mi, m'ha agradat, potser perquè a la vida també he conegut varis mossens com el Tronxo: proper, senzill, humil, dels que no se situen per sobre els altres sinó a la mateixa altura i d'aquesta manera també et fa sentir, als de més amunt, més a prop.







3) DOS MUJERES EN PRAGA, DE JUAN JOSÉ MILLÁS
Jo l'he trobat genial. Difícil d'explicar l'argument. Tota la novel·la se centra en quatre personatges que interactuen teixint la història. Qui diu que els personatges hagin de ser totalment creïbles i terrestres mentre l'obra aconsegueixi fer pensar i reflexionar?
















4) COM ESCRIC. LES REGLES DEL JOC, DE ANDREU MARTÍN


Me'l van reglar i van encertar de ple. L'he trobat molt útil i interessant. I molt amè. Ha sigut un gust de lectura.








5) PLENILUNIO, DE ANTONIO MUÑOZ MOLINA

El vaig agafar al vol. Literalment. Estava asseguda a una taula llarga, celebràvem l'aniversari de la S. i la E. li havia comprat com 4 o 5 llibres. Sé que E. té molt bon criteri per les lectures i que quan diu que una novel·la és bona, no falla. Així, que quan em van passar els llibres pels dits em vaig quedar amb aquest a la mà i com que S. va dir que era impossible que se'ls llegís tots de cops, li vaig "xorissà". :)

Ufffff!! el recomano a tothom. Sé que últimament gaudeixo de tot el què llegeixo però la facilitat de l'autor per transmetre i apropar els pensaments i l'ànima de les persones em va deixar bocabadada. Ja m'agradaria a mi saber transmetre tant! Sé que he de tornar el llibre i em fa tristesa. Sí, definitivament: LLEGIU-LO! DONEU-VOS EL GUST! :)
p.d.  Es tracta d'una novel·la negra, però no només és una novel·la negra. S'enfoca en el crim i en la naturalesa de l'assassí però també aprofundeix en altres temes com en la responsabilitat d'un mateix a permetre's la felicitat.

6) PATAS ARRIBA, DE ROSARIO VILA


És una novel·la divertida i àgil. Amb diàlegs sorprenents i amb boniques reflexions sobre la vida. Personalment la trama m'ha fet reflexionar bastant sobre el què fem amb el què sentim i sobre la moralitat d'aquests actes (malgrat que això de moralitat ja em comença a venir gran perquè cada vegada crec menys ens els conceptes de bé i mal). Malgrat tot, aquest llibre m'ha permès veure amb una perspectiva diferent certs moments de la meva vida i per tant, reflexionar i créixer.

7) SUEÑO, DE HARUKI MURAKAMI amb il·lustracions DE KAT MENSCHIK

És un conte curt, protagonitzat per una dona. Començo així perquè he llegit que no és una de les seves noves novel·les sinó un conte que va escriure fa uns quants anys. I es veu també, que en les novel·les de Murakami, és rar que les dones en siguin les protagonistes. Sigui com sigui, el conte atrapa de principi a fi. L'he començat i acabat el mateix dia, però tampoc descarto rellegir-lo. L'edició que tinc a les mans és preciosa: M'agrada la mida i el color de les tapes, un blau marí que és un dels tres colors utilitzats per les il·lustracions juntament amb el color plata i el blanc. M'agrada que els extrems del llibre siguin circulars. M'agrada la quantitat de blanc que hi ha als marges del text. També m'agrada que "Haruki Murakami i Kat Menschik" estiguin a la mateixa línia a la portada, donant la mateixa importància a text i dibuixos. M'agrada l'estil oníric dels dibuixos, que va molt d'acord amb el text i també m'agrada que ocupin tota la plana. I per últim m'encanta que un llibre per adults estigui acompanyat de dibuixos, perquè de vegades sembla que el "dibuix" sigui infantil i no un art com jo el considero que no entén d'edats. 





8) LA BIBLIOTECA SECRETA, DE HARUKI MURAKAMI 
amb il·lustracions DE KAT MENSCHIK


L'he llegit en menys d'una hora. 
 El final m'ha deixat bastant de pasta de moniato. Però la lectura entra com un espagueti: el xucles amb deliri al principi i no deixes de xuclar fins que arribes al final. 







9) ASALTO A LAS PANADERÍAS, DE HARUKI MURAKAMI 
amb il·lustracions DE KAT MENSCHIK


M'ha encantat l'argument. Com també els recursos literaris emprats. Els personatges tenen molt encant i tanques el llibre amb la sensació/seguretat que s'ha fet el què s'havia de fer.  :)





10) DIBUIX A LES FOSQUES, DE JAUME BENAVENTE

Amb els llibres em passa com amb les pel·lícules, m'ha de caure bé el o la protagonista perquè m'enganxi. Al principi del llibre, això em va costar. La Marja és una dona molt seria. També crec que li agrada poc parlar dels seus sentiments i això la fa actuar bastant distant amb la gent que l'envolta. La trama del llibre és molt interessant i va avançant de forma molt àgil. He gaudit molt llegint però al mateix temps m'hagués agradat que la prota s'hagués obert una mica més. Malgrat tot, com més pàgines llegia més fàcil se'm feia anar-la coneixent i entenent. I a més a més, cal afegir que la mateixa Marja ja va protagonitzar una altra novel·la anterior. Potser, quan llegeixi la primera, entendré moltes més coses del seu caràcter. Així que sí, recomano la lectura i espero poder llegir aviat la que la precedeix. 


5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí que me'n fas venir ganes... a veure si al llarg de l'any me'l faig meu. Ara mateix en tinc uns quants al pilonet.

M. Roser ha dit...

Dona gust llegir un llibre que et faci sentir bé i si a més és de fàcil lectura...
Petonets.

XeXu ha dit...

Doncs el llibre no el coneixia, però em queda el dubte de saber si aniràs actualitzant amb els llibres llegits en aquest mateix post. Només et diria que llavors nosaltres no podrem saber quan l'actualitzes perquè els 'xivatos' que fem servir no ens avisaran... i a mi sempre m'interessa saber què desperten els llibres als seus lectors...

El que em passa pel cap ha dit...

Prenc nota, si és tal com dius segur que m'agradarà.
No el coneixia, ni l'autora tampoc, gràcies pel consell.

Peix ha dit...

Quan va sortir la pel·lícula vaig estar a punt de veure-la, però al final em vaig fer enrere per llegir abans el llibre... I encara no l'he llegit. Ho faré. Ben aviat.